COM UN TREN

Són les cinc de la tarda i el tren ja arriba tard. Mentre espero vaig pensant sobre la proposta plantejada avui pel professor de Comunicació oral i escrita. No sé per on començar, i això que el tema no es gaire difícil de desenvolupar, ja que s’ha d’explicar les raons per les quals has escollit una carrera o una altre. El problema es que s’ha de fer una bona redacció i sense faltes d’ortografia. Per fi ha arribat el tren.
Per Calella torno a pensar en la proposta escrita; perquè Història de l’art? He de ser sincera i explicar que aquesta no era la carrera que jo volia fer en un principi, sinó que somiava treballar com a professora de primària, però per desgracia la selectivitat no va anar gaire bé. Així doncs, no vaig poder accedir a Magisteri. Malgrat tot, com a segona opció vaig posar Història de l’art, no per atzar, sinó que ho vaig fer conscientment, sabia que a aquesta carrera si que hi podia accedir. “Propera parada: Canet de Mar”, s’escolta.
Davant meu s’asseu un home amb una mirada molt penetrant que no para de mirant-me de manera estranya. Per ignorar-lo miro cap a la finestra, però l’únic que hi veig son cases adossades, cartells gegants de grans magatzems i a mesura que anem passant les estacions me’n adono que totes son iguals. Torno a rumiar sobre la redacció. Potser tindria que destacar la importància de la meva professora de història de l’art durant el darrer curs. Crec que gran part de la meva afició per l’art ha sigut gràcies a ella. També he de nombrar que vaig repetir segon de batxillerat i que per tant, he fet durant dos anys consecutius aquesta assignatura. Potser va ser això el que em va motivar a escollir aquesta carrera. “Propera parada: Premià de Mar”, ja queda poc per arribar al meu destí.
Queden deu minuts per baixar-me del tren i encara no sé com començar la meva redacció. Però del que estic segura és que la història de l’art em fascina, tot i que aquest es el meu primer any i encara no se ben bé com hi anirà, ja que la carrera és com un trajecte en tren, saps on comença però mai pots saber si arribaràs al teu destí. “Propera parada: l’Hospitalet de Llobregat”, avui he tingut sort i he arribat.